CIMCOLL
PRESENTACIÓ DEL PROJECTE
El Parc de Collserola, territori clau per garantir el corredor biològic i els serveis ecosistèmics metropolitans, és també un dels espais naturals amb una major pressió antròpica. El ciclisme de muntanya, amb 207 km de pistes pedalables, és una de les activitats de lleure reconegudes i permeses al parc. Tanmateix, el debat públic sobre el Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat) – aprovat el 2021; ha fet emergir un marc de disputes a l’entorn de les restriccions de la pràctica del ciclisme. Als requeriments de protecció dels valors ecològics del parc s’hi sumen els conflictes de convivència amb altres usos o les actuacions per la prevenció d’incendis davant de l’emergència climàtica, entre altres. Aquest marc de desavinences, lluny de ser una mera disputa d’interessos entre agents interessats, constitueix un exemple clar de controvèrsia sociotècnica; això és, un context social d’incertesa i desacord en el que el coneixement científic no és capaç d’imposar una solució tècnica.
El projecte #CiMColl preveu dues grans línies de treball complementàries. En primer lloc, aprofundir sobre l’ús i la pràctica del ciclisme a Collserola. Per fer-ho, preveu desplegar una bateria de mètodes d’anàlisi com són l’explotació estadística i cartogràfica de les dades existents així com també la creació de nou coneixement a través d’una enquesta, un treball d’observació sistemàtica i entrevistes ride-along que permetran aprofundir sobre la pràctica i les característiques de les persones usuàries. En segon lloc, s’aprofundirà en l’anàlisi de les diferents disputes a través de la cartografia de controvèrsies; un mètode de recollida d’informació per tal de construir una genealogia dels fets així com un mapa de les agències, les relacions i els interessos en joc. La publicació dels resultats té com a objectiu enriquir el debat públic i contribuir a millorar la presa de decisions de les administracions públiques responsables.
Punt de partida
Els diferents canvis tecnològics i els canvis d’hàbits de la població metropolitana han facilitat l’augment del ciclisme de muntanya. Aquest augment de la presència de ciclistes afegeix més pressió i dificultat per complir amb els objectius de conservació del Parc Natural però també entre els diferents usuaris del parc. Gran part d’aquestes disputes han depassat l’àmbit de discussió merament tècnics i han esdevingut qüestions públiques i, com a tal, mediatitzades. Disputes que ha fet també emergir noves veus i noves relacions, multiplicant i fent més heterogenis els elements del debat i les qüestions en joc.
Hem identificat inicialment fins a tres disputes que ens serveixen com a punt de partida per focalitzar l’anàlisi de la controvèrsia posterior:
Pressió Antròpica
La pressió antròpica de la pràctica ciclista a l’ecosistema natural de Collserola tant pel que fa a l’erosió directa i indirecta del sòl – especialment en els corriols – o les afectacions per la flora i la fauna – especialment en les reserves naturals –.
Augment d’afluència
El risc associat a l’augment d’afluència del parc, en concret els derivats per motius de seguretat, evacuació i risc d’incendis, especialment accentuats en els darrers anys fruit dels efectes de l’emergència climàtica.
Malestar i risc
El malestar mostrat pels usuaris a peu de Collserola en els encontres amb la pràctica del ciclisme de muntanya, en especial degut a la presència en senders i corriols així com també en l’excés de velocitat de les bicicletes, limitada a 20Km/h en tot el parc..
METODOLOGIA
Preguntes de la recerca
Davant del context, de la constatació d’aquestes disputes i de la manca de coneixement per fer-ne font, se’n deriven les preguntes de recerca d’aquest projecte:
Quin és l’estat de la qüestió i la discussió en altres parcs i entorns naturals al voltant dels conflictes derivats de l’ús ciclista?
Quin és el perfil de les persones que practiquen ciclisme de muntanya? Quines són les característiques de la seva pràctica? Quina és la motivació?
Quines és el marc de discussió i quines són les disputes? Qui són els portaveus dels grups d’interès? Quins són els arguments dels diferents actors? Què està en joc en la diputa?
Quina ha estat la resposta de l’administració fins ara? Quines són les possibilitats i quines són les limitacions?
OBJECTIUS GENERALS
Podem identificar clarament dos objectius generals (OG) del projecte de recerca.
OG1.
Analitzar en profunditat les característiques de la pràctica esportiva i recreativa del ciclisme de muntanya al Parc de Collserola a través de l’explotació de fonts existents i de generar nova informació complementària a través de la posada en marxa de diversos mètodes de recerca.
OG2.
Explorar les disputes de caràcter sociotècnic a l’entorn del ciclisme de muntanya al Parc de Collserola a fi d’identificar i descriure les relacions en joc, les agències, els interessos, els arguments i les afectacions a través de la cartografia de les controvèrsies a fi de construir un repositori de coneixement obert – narratiu i gràfic – que ajudi a enriquir el debat públic i que contribueixi a la presa de decisions tècniques i polítiques per la gestió del parc.
S’han previst quatre objectius específics per tal d’atribuir-hi els mètodes i els diferents processos de treball vinculats:
OE1.
Analitzar la pràctica del ciclisme de muntanya a través de les fonts existents.
OE2.
Generar nou coneixement especialitzat
OE3.
Analitzar les disputes sociotècniques al voltant del ciclisme de muntanya a Collserola
OE4.
Fomentar un treball col·laboratiu i participar en el debat públic
Processos de Treball
Per tal d’assolir els objectius del projecte es proposa un enfocament multi-metodològic que combina tècniques quantitatives i qualitatives, mètodes d’anàlisi tradicionals amb mètodes més innovadors d’anàlisi però també de representació i discussió pública dels resultats.
A. Explotació de les fonts d’informació existents per l’anàlisi de la pràctica del ciclisme i les disputes associades
- A.1. Explotació estadística i representació cartogràfica de les dades existents [OE1]
- A.2. Anàlisi i representació de les dades de xarxes socials de registre d’activitat esportiva [OE2]
- A.3. Anàlisi documental i hemerogràfica entorn a les disputes [OE3]
B. Generació de nou coneixement quantitatiu i qualitatiu a través del treball de camp
- B.1. Observació sistemàtica de la pràctica del ciclisme [OE2]
- B.2. Enquesta a persones ciclistes [OE2]
- B.3. Entrevistes “ride-along” aprofundint en determinats perfils sociodemogràfics [OE2]
- B.4. Entrevistes en profunditat als agents socials [OE2; OE3]
C. Cartografia de la controvèrsia
- C.1. Elaboració dels documents preliminars per la cartografia de la controvèrsia [OE3]
- C.2. Tallers d’anàlisi col·laborativa [OE3; OE4]
EQUIP DE TREBALL
Albert Arias Sans
PhD. Geògraf especialitzat en turisme urbà.
Investigador postdoctoral. Professor associat al Departament de Geografia de la Universitat de Barcelona (UB). La seva tesi doctoral (2022) analitza la controvèrsia a l’entorn de la regulació d’accés al Park Güell. Va dirigir el Pla Estratègic de Turisme 2020 Barcelona entre 2015 i 2018. Va coordinar el projecte recerca Visitmob.org (URV) el 2022-2023. És l’Investigador Principal de CiMColl.
Wilbert den Hoed
PhD. Geògraf especialitzat en mobilitat urbana.
Investigador Postdoctoral Marie Curie del Departament de Geografia de la URV. És membre del Grup de Recerca d’Anàlisi Territorial i Estudis Turístics (GRATET-URV) i és investigador visitant a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Lidera el projecte ENTOURAGE que investiga les transformacions urbanes relacionades amb la mobilitat activa, amb interès especial en les ciutats turístiques i els impactes a la població envellida.
Tomás Sánchez Criado
PhD. Antropòleg especialitzat en Science and Technology Studies. Investigador Ramon y Cajal al grup de recerca CARNET a l’IN3-UOC.
En els darrers anys ha estat Senior Researcher i Director del Laboratori d’Antropologia Urbana Multimodal de la Universitat Humboldt de Berlin on ha combinat la recerca al voltant de la política material de les cures i la diversitat funcional i els efectes en el disseny de la ciutat amb la recerca envers els experiments col·laboratius de participació i codisseny de polítiques urbanes.
Aina Molist Niubó
Graduada en turisme a l’Escola de Turisme CETA (UdG)
Estudiant del Màster Universitari en Turisme Urbà (UB) on realitza el Treball de Final de Màster en el marc del projecte CiMColl.
El projecte compta amb la tutorització de:
Dolors Sánchez Aguilera
Israel Rodríguez-Giralt
ALTRES PROJECTES VINCULATS
